"Som el que llegim"

dimarts, 29 d’octubre de 2013

"Informe provisional de la correguda d'Elies"

Imatge extreta de Ruta literària de Jesús Moncada. Mequinensa.
Programa ARCE 
Activitat. Has de publicar un comentari a esta entrada, en el qual expliques breument el motiu concret que provoca la correguda d'Elies des de casa seua fins al cafè de Silveri o, si ho prefereixes, comenta què et sembla l'actuació d'Elies, tenint en compte el motiu que la provoca. Pots comentar també els comentaris dels teus companys, si vols.

"Paraules des d'un oliver"

Olivera milenària. Imatge extreta del web
 http://www.aceiteolivosmilenarios.com 
Aquí tenim un relat breu. L'emissor del text és algú que es troba a dalt d'una olivera, treballant en la collita d'olives, i s'adreça a un tal Isidre, que és l'amo del tros. El lector esdevé espectador d'este parlament de l'emissor i, a mesura que s'atansa al final, se va adonant que el treballador anònim no és ben bé un ajudant d'Isidre.

Activitat. 1. Llegeix l'apartat Estructura de les pàgines 30-31 del llibre de lectura i digues a quin dels dos grans grups pertany, segons l'estructura. Raona la teua resposta.

2. El conte deixa entreveure una conversa oral (tot i que només sentim un dels personatges). Explica'n breument el desenllaç final. 

dilluns, 28 d’octubre de 2013

"Absoltes i sepeli de Nicolau Vilaplana"

Imatge extreta de Ruta literària de Jesús
Moncada. Mequinensa
. Programa ARC
El tema de la mort és present en algun dels contes del recull i sovint hi té un tractament que li trau la seriositat o la transcendència que en principi requereix esta realitat. Moncada en dóna sovint una visió irònica i tendeix a desdramatitzar-la.

Activitat. 1. Qui és el personatge -un altre cop- que ens narra el que va succeir amb l'enterrament de Nicolau Vilaplana?

2. En el conte hi ha un parell d'expressions llatines. Quines són i què signifiquen? Busca i anota, també, el significat dels dos substantitus que encapçalen el títol del conte.

3. Resumeix en unes 40 paraules per què és recordat al poble el funeral de Nicolau Vilaplana i com acabà?

dimarts, 22 d’octubre de 2013

"La Plaga de la Ribera"

Vista parcial de la plaça d'Armes (Mequinensa). Era plena
de casals i donava al riu Ebre. Imatge extreta del web
http://webs.racocatala.cat/franjadeponent/mequinensa/
Activitat. 1. En este conte, resulta que per culpa de l'esfondrament d'una part de l'ajuntament del poble, hi han de fer obres i s'acorda que entre els veïns se repartiran el contingut de l'edifici (objectes, documents, etc.) perquè no hi ha cap altre lloc al poble on desar-lo. Què li toca emportar-se a casa, al Jeroni? Què n'opina d'això l'Elisenda, la seua dona?

2. El text d'esta narració és una carta que el narrador, Jeroni Salses, adreça al director de la presó de Lleida per demanar-li un favor ben particular. De quin favor se tracta?

3. A què es refereix el títol del conte?

dissabte, 19 d’octubre de 2013

La llengua de Moncada

Portada del llibre Sobre la llengua de Mequinensa,
publicat per Hèctor Moret el 1996. Imatge extreta
del bloc http://www.ascuma.org/wordpress/
La riquesa lingüística que Jesús Moncada evidencia en els seus relats beu directament de la parla del poble, tant a través del lèxic propi de la seua àrea geogràfica com de frases fetes i refranys. Una altra característica destacable de la llengua de l'autor mequinensà és el recurs a l'oralitat, que amara moltes de les pàgines d'este i d'altres dels seus llibres. Amb este recurs, Moncada aconsegueix endinsar-nos en la història que llegim / escoltem i donar més versemblança als fets i a les anècdotes relatades.  

Activitat. 1. Llegiu les frases fetes de la columna esquerra i relacioneu-les amb l'expressió sinònima corresponent, de la columna dreta (activitat extreta dels recursos digitals de www.lecturanda62.cat, amb accés restringit):



- Encara que el meu nom no li vingui ara a l’esma, segur que em recorda.
- Aquest vinga a rebre, no s’escaliva, no!
- Oi que es veu de caminet que això no pot anar bé?
- Si li expliqués la sang que m’ha costat aprendre a pregonar, es quedaria esgarrifat.
- Mentrestant l’edifici se n’anava en sucs.
- Però no em dol la feina, no vaig treballar pel dimoni.
- No em queda altre déu que acceptar la solució que em proposen.
- No sigui que per desgana, després, em quedi de soldat de peu.
- Que es veu d’una hora lluny, que es veia a venir.
- Que l’edifici quedava en no res. 
-Que el meu nom no li vingui al cap, a la memòria.
-Que li ha costat molt d’esforç. 
-Que no vull quedar soldat ras. 
-Que no em sap greu haver fet treballat.
-Que aquest no escarmenta.
-Que no em queda més remei, no em queda una altra solució.
Activitat. 2. Busca i anota el significat de les següents paraules:
Absoltes Avarques Baruques Borrassa Calafat Endergues Esgatinyat Estalzí Llaüt Patolla Pontones  Xacrós

Pots ajudar-te del Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans (http://dlc.iec.cat/) i del Diccionari Català Valencià Balear (http://dcvb.iecat.net/).

divendres, 18 d’octubre de 2013

"Un barril de sabó moll"

Carrer St. Francesc. Imatge extreta de Ruta literària
de Jesús Moncada. Mequinensa
. Programa ARCE
Moncada aprofita la figura del vell Cristòfol per donar més versemblança al relat, ja que és este personatge qui narra els fets esdevinguts. En el primer conte del recull, el vell Cristòfol ens explica l'episodi del Florenci -peó de l'embarcació que tenia Pere Camps com a patró-, que ha de traslladar a peu un barril de sabó moll des del llaüt fins a la botiga de l'Adelaida, al capdamunt del poble. Clica el següent enllaç si vols veure un breu vídeo muntat pel Centre d'Estudis Tirant lo Rall, en el qual s'explica l'elaboració del sabó moll i les finalitats per a les quals és destinat:

Activitat. 1. El Cristòfol, mentre explica el que va succeir amb el barril, parla en un moment determinant de la Marieta Peris i és a punt d’explicar-nos alguna cosa que va succeir entre ells dos, però ho deixa córrer: "ja t'ho explicaré un altre dia". Per quins motius creus que no ens explica res d'esta relació? (Pots llegir l'apartat Estil de la introducció -pàg. 29-30- per tindre idea d'alguna de les raons) Atreveix-te a formular alguna hipòtesi sobre el que va passar entre el vell Cristòfol i la Marieta Peris.
2. Per què cap al final del conte se compara el personatge de Florenci amb el de Sísif? Qui és Sísif i quina relació té amb Florenci, en el marc del que succeeix al conte? 

dimarts, 15 d’octubre de 2013

El Cafè de la Granota

Jesús Moncada, l'autor que ha situat Mequinensa, la Franja d'Aragó i, per extensió, les Terres de l'Ebre dins el mapa de la literatura catalana, ens obsequia, a El Cafè de la Granota (1985), amb un recull de catorze contes.

Aspectes fonamentals a tindre en compte a l'hora de llegir l'obra: la procedència geogràfica de Moncada (l'acció de la major part de contes està situada a la seua vila natal, Mequinensa); la riquesa lèxica i l'oralitat (cal endinsar-se dins de cada relat amb temps, per tal d'assaborir cada detall i de descobrir què ens diu l'autor en cada mot i expressió); el fet que la població fou negada per les aigües del pantà de Riba-roja (la nova Mequinensa es construí entre els anys 1969 i 1972).

Activitat. Per començar, pots atansar-te a l'obra situant en el mapa mut següent, del tram final del riu Ebre, algunes de les poblacions que apareixen esmentades en els seus contes: Mequinensa, Faió, Riba-roja, Flix, Móra d'Ebre, Xerta, Tivenys i Tortosa.


Visita aquest enllaç per saber-ne més de la Mequinensa de Jesús Moncada (per exemple, un plànol o fotografies de la vila antiga):